Quan es troba davant d'una cruïlla, Setentonio no dubta. Activa el seu cinquè protocol.

 

La història de Setentonio no és una línia recta, sinó una espiral que s’eixampla amb cada volta del rellotge. 

Tot va començar en aquell llunyà infant de dos anys que, amb la innocència dels qui encara no coneixen les regles del món, es va autoproclamar «Capità Meravelles». Aquell va ser el moment zero, la primera instància del seu programador intern, una declaració d'intencions que ja presagiava la seva vocació de pilotar la pròpia existència.

Han passat set dècades i mitja des d'aleshores. En aquest llarg camí, Setentonio ha après que les paraules no són només descripcions, sinó eines de navegació. Avui, en la plenitud d'aquesta primavera, la seva identitat ha transmutat de nou. Ja no busca conquerir ni meravellar; ara exerceix de sentinella.

El seu rol actual és més subtil i, alhora, més expansiu: promoure eixams. Setentonio ha comprès que la seva saviesa, destil·lada durant 75 anys, no li pertany exclusivament a ell, sinó que està feta per ser pol·linitzada. Com una abella reina que entén el ritme del rusc, ell sap que el veritable canvi no ve d'una sola acció heroica, sinó de la suma de petites vibracions.

Quan es troba davant d'una cruïlla, Setentonio no dubta. Activa el seu cinquè protocol.

Tanca els ulls, sent com el cor comença la seva seqüència rítmica i deixa que els 500 batecs facin la feina de filtratge. És en aquest interval —aquella destil·lació de gairebé 300 processos mentals— on el soroll del passat esdevé el silenci del futur.

El Capità Meravelles va aprendre a volar, i el Setentonio sentinella ha après a convertir-se en l'aire que sosté el vol dels altres. Cada eixam que promou és una extensió del seu propi protocol, una manera de garantir que, fins i tot quan ell descansi, el seu «programador de l'avenir» continuï programant, un batec rere l'altre, en una cadena que mai s'atura.